Com Beckenbauer es va convertir en el cervell, les entranyes i la visió del Bayern de Munic

És dijous 22 de maig de 2008, a primera hora del matí, a la zona VIP de l'estadi Luzhniki de Moscou, poc després que el Manchester United hagi guanyat la UEFA Champions League als penals.Estic amb l'última còpia deCampionsrevista a la mà, intentant agafar el coratge per demanar a Franz Beckenbauer, que està en plena conversa a una taula propera, que autografia la portada.

Passats uns minuts, hi ha una calma i, aprofitant el moment, demano disculpes per la interrupció i demano la signatura de Beckenbauer."Per descomptat", assenteix, agafant amablement la ploma i la revista que li ofereixen.Mentre firma, li pregunto què li ha semblat el partit.Fa una pausa, després pessiga l'aire amb la mà dreta per transmetre l'esvelt marge de la victòria del United.

En aquell moment, el gest semblava una peça d'expert meravellosament concisa.Més tard, em vaig adonar que Beckenbauer havia passat gran part de la seva carrera vivint en aquells marges.

La bandera d'un jutge de línia havia ajudat a esvair les seves esperances de guanyar la Copa del Món de Wembley el 1966. Quatre anys més tard, tot i que va romandre al terreny de joc amb el braç dislocat en una fona, Alemanya Occidental encara va perdre la semifinal més gran de totes. -temps, per algun gol en set, a Itàlia.

Avui no podria passar mai, però el famós tret d'ell amb el braç enganxat al pit -s'havia fracturat la clavícula- és una prova emblemàtica que amb Beckenbauer hi havia coratge darrere de l'elegància.

Fins i tot l'any 1974, any en què va guanyar la Copa d'Europa i el Mundial, els èxits de Beckenbauer no eren pràcticament habituals.Contra l'Atlètic de Madrid, el Bayern es va quedar a un minut de la derrota abans que Georg Schwarzenbeck empatés, creant una repetició que els Roten van guanyar per 4-0.

A la final de la Copa del Món, l'equip de Beckenbauer amb prou feines va estar en el partit durant 20 minuts, quan el penal de Johan Neeskens va donar avantatge al brillant Oranje.Una mica més d'atenció clínica dels holandesos podria haver segellat el resultat abans que Paul Breitner empatés des del lloc al minut 25.Fins i tot com a entrenador, el seu triomf a la Copa del Món de 1990 es va deure molt a la ineptitud d'Anglaterra des del lloc de Torí.

Les vicissituds del destí han desequilibrat o amargat a molts futbolistes, però davant els impostors bessons del triomf i el desastre de Kipling, l'elegant equanimitat de Beckenbauer segueix sent notable.Fins i tot Brian Clough es va emocionar a dir d'ell: "Una vegada vaig veure a Franz Beckenbauer entrar en un restaurant i ho va fer de la mateixa manera que jugava a futbol: amb classe i autoritat".

Una manera de veure la història del futbol és com una lluita contínua i irresoluble per l'autoritat i la influència entre jugadors i entrenadors.Des de la dècada de 1930, els entrenadors sempre han tingut el avantatge, però Beckenbauer és un dels pocs futbolistes que han canviat realment la manera de jugar.

Tot i que mai va gaudir realment de la vida al dugout –va acceptar entrenar Alemanya Occidental, Marsella i Bayern, en part perquè es va sentir obligat a ajudar les institucions que li importaven–, va demostrar ràpidament que era un entrenador astut al camp.

El 1967, el Bayern va guanyar el seu primer trofeu europeu, la Recopa.Els Roten estaven progressant definitivament -quan es va formar la Bundesliga el 1963, havien estat massa poc importants per ser convidats a unir-se-, però Beckenbauer va veure que calia un canvi de pas.Sota el seu entrenador visionari Zlatko Cajkovski, el Bayern va ser una mica massa cavaler.Si havien de guanyar la Bundesliga –i tenir una oportunitat a la Copa d'Europa– havien de ser més eficients.

Això no passaria amb el iugoslau, que va deixar el club un any després.Entre 1974 i 1976, el Bayern es va convertir en el tercer equip a guanyar tres copes d'Europa consecutives.Tot i que el triplet de Roten es va aconseguir sota la direcció de Dettmar Cramer i Udo Lattek, es podria argumentar que Beckenbauer, dirigint el joc com a escombrador, va ser el veritable artífex d'aquella època daurada.

Tan influent va ser Beckenbauer com a libero, que el futbol alemany va romandre tàcticament esclatat per la seva llegenda molt després que pengés les botes el 1983. Fins i tot el 1996, quan Alemanya es va convertir en campiona d'Europa, el seu jugador més influent va ser l'escombrador Matthias Sammer.No fins que Rudi Voller es va fer càrrec, després d'una desastrosa Eurocopa 2000, la Mannschaft finalment va cometre una heretgia tàctica –en termes alemanys– i va abandonar l'escombradora.

Quan era un jugador jove, Beckenbauer era un aficionat exigent a Giacinto Facchetti, possiblement el millor lateral ofensiu del món als anys 60.Com va assenyalar Brian Glanville al seuGuardiànecrològica de l'ídol italià, "Vent les espectaculars incursions de Facchetti des del lateral esquerre, els seus xuts atronadors amb la dreta, Beckenbauer es va preguntar per què ell, com a libero i escombrador, no hauria d'atacar des d'un paper més central.Ho va fer, i el futbol total va néixer al Bayern de Munic".

L'últim punt de Glanville és polèmic.Beckenbauer mai ha fet afirmacions tan grandioses en nom propi.No obstant això, com a algú que havia pensat molt sobre el joc, tenia la seva pròpia visió intrigant del futbol total, una vegada va dir: "Es devia més a l'element sorpresa que a qualsevol fórmula màgica.Els holandesos se'n van sortir durant tant de temps perquè l'oposició mai va poder esbrinar a quina tàctica s'enfrontaven.No hi havia cap tàctica, només jugadors brillants amb la pilota".

En altres paraules, en l'argument recurrent sobre la influència respectiva d'entrenadors i jugadors en el desenvolupament del joc, Beckenbauer està convençut que, malgrat el que podria suggerir l'escola hipster de futbol de la història, el futbol total devia molt més a Johan Cruyff que a Rinus. Michels.

Osvaldo Ardiles va dir que el millor futbolista viu d'Alemanya era un líder que jugava un futbol exquisit.Els dies de glòria de Beckenbauer són un recordatori embriagador d'una època en què els entrenadors no eren tots microgestors dictatorials i els jugadors també podien ser líders.

No és que el seu estil convencés a tothom.En dues estades a New York Cosmos, la seva jugada va ser massa cerebral per a un dels executius que es va queixar davant d'un subordinat: "Digues-li al Kraut que li posi el cul al davant; no paguem un milió perquè un noi es queixés en defensa. .”

Finalment, recomanarem productes relacionats amb el futbol de la nostra empresa.